L’edifici que actualment ocupen a la plaça de la Catedral d’Eivissa ciutat l’Oficina Municipal d’Informació Turística i el Centre d’Interpretació Madina Yabisa va ser durant segles la seu del Tribunal de Justícia de les Pitiüses. La porta principal, una autèntica joia gòtica, dona al mirador del rei Jaume I, des d’on es contempla la ciutat i la badia. A la plaça de la Catedral es concentraven els estaments de poder de l’Eivissa medieval i moderna: el poder eclesiàstic, representat per l’església de Sant Maria, avui Catedral; el poder polític instal·lat a l’antiga Casa de la Universitat, avui seu del Museu Arqueològic; el poder militar, representat pel Castell-Almudaina; i el poder judicial amb seu a la Cúria.
Allí es dirimien les faltes i petits delictes que cometien els illencs i algun foraster. Els més comuns eren els que tenien a veure amb assumptes sentimentals: molt sovint es jutjava algun jove per haver participat en una ‘fuita’: quan una al·lota no es podia casar amb qui volia, el pretendent, amb la complicitat d’amics o familiars, de la mateixa jove i fins I tot amb el beneplàcit del capellà del poble, planejaven el segrest de la jove per tal que el pare accedís a un casament ràpid i discret per evitar l’escàndol. El ritual obligava a dipositar la jove a una casa respectable mentre se solucionava l’assumpte. Aquest costum estava prohibit per un ban militar de final del segle XVII i els joves que hi participaven, si el cas arribava a la justícia, acabaven amb els ossos a les reials presons, que es trobaven a pocs metres de la Cúria, en el Castell.

Un altre costum que a vegades acabava en baralla era el ritual del festeig. Quan una al·lota arribava a l’adolescència i, per tant, a l’edat de casar-se, el pare designava els dies de la setmana que els joves de la zona podien visitar-la. Es podien reunir a la casa més d’un jove, que guardaven rigorós torn per parlar la jove. Si un d’ells s’allargava massa els que esperaven l’hi feien saber, primer discretament, després ja de manera més evident. A vegades es podien crear conflictes entre dos joves o dos grups d’amics i acabar complicant-se la vetlada. Quan l’al·lota triava, la resta de pretendents ho respectava i es retirava
Altres motius pels quals una persona podia acabar davant el jutge era per robar coses tan senzilles, però tan importants en aquells temps, com ara un mocador, unes espardenyes o fins i tot un gorrí, animal que garantia carn per a tot l’any. D’entrada, qualsevol denunciat era enviat directament a presó mentre s’instruïa la causa criminal i s’esbrinava si era culpable o innocent. També es podia passar una temporada curta a la presó per jugar a determinats jocs que estaven prohibits. Eren altres temps.







