Sempre s’ha dit que la moda AdLib es va inspirar en els seus inicis en els faldellins que portaven les pageses eivissenques. El vestit tradicional de les dones i els homes del camp, principalment el de les dones, ha set motiu d’atenció i estudi per part de molts de folkloristes. Existien diverses vestimentes segons si era dia de festa, feiner o de dol. El tipus de vestit més antic era la gonella, llarga, estreta, de color fosc i que s’acompanyava d’un davantal llarg, brodat.
Potser és interessant mencionar algunes descripcions que varen fer aquells primers viatgers que arribaren a l’illa durant el segle XIX. Una de les primeres és la de E. A. Claessens de Jongte al seu opuscle Dos hojas de historia editat l’any 1858. Sobre el vestit de festa dels homes va escriure que era: “Con calzón de lienzo blanco artísticamente arrugado que, al pender de la cintura, baja hasta el tobillo, y el cuerpo ceñido de una faja encarnada, el aldeano está cubierto de una chaqueta de paño negro, suelta (…) al propio tiempo que un chaleco de raso negro adorna su pecho. Lleva en su cabeza un gorro encarnado con fondo negro, ó bien, un gorro negro con fondo encarnado …”.
Quant al vestit de les dones és interessant perquè menciona una peça tradicional, el cambuix, que era un mantó de tela fina amb el qual les dones es cobrien el cap: “Lleva también la aldeana una especie de calota llamada ‘cambux’. Es de percal estampada y al bajar de la cabeza, le circuye todo su rostro y va terminándose debajo de su garganta”.
Un altre peça femenina era la mantellina, que s’emprava només quan es portava dol o mig dol. De color blanc amb rivet negre està documentada des de final de l’edat mitjana. Estava feta amb teles amb més cos que altres peces per poder cobrir-se millor, havia de cobrir perfectament el cap i el pit i encara s’empra en les processons de Setmana Santa a algunes parròquies, com a la de Sant Miquel de Balansat.
Dècades després de Claessens, el francès Gaston Vuillier (1847-1915), va parlar del vestit pagès a Les illes oblidades i va fer una descripció molt similar sobre el vestit de festa masculí. Quant al de les dones mencionava també la infinitat de plecs que portava la falda, llarga fins als peus. Les pageses duien el cabell recollit amb una trena completada amb un llaç de diferents colors, carregats també de simbolisme segons eren fadrines, estaven promeses o casades.
També al llibre Costumbres en las Pithiusas, escrit pel notari Víctor Navarro a final del segle XIX i publicat el 1901, es descriu el vestit pagès i es menciona una altra prenda tradicional, l’abrigall: “Ellas se cobren la cabeza, y hasta la cintura, con un pesado chal de lana llamado «abrigais».
El vestit pagès simbolitza una altra manera de viure i una manera tradicional de vestir que avui només porten ja un parell de dones majors, però que encara llueixen les colles de ball pagès.
