Els noms, tant dels llocs com de les persones ens diuen molt d’un territori. En el cas de les Pitiüses l’origen dels alguns pocs llinatges i topònims ens parlen del nostre passat àrab i molts altres, la majoria fins fa poc, ens enllacen amb el llegat català a partir de 1235. Molts d’aquests llinatges tradicionals de les Pitiüses corresponen a noms de comarques, indrets o municipis catalans, com ara Ribes, Rosselló, Cardona, Francolí, Noguera o Ripoll, i feien i fan al·lusió als llocs d’origen d’alguns dels repobladors de l’illa a partir del segle XIII.
Determinats llinatges es trobaven vinculats a un lloc concret de l’illa. Així, els Arabí, (topònim emprat com a cognom a partir del segle XIV), Noguera o Clapés estan localitzats principalment a la zona oriental, a l’actual municipi de Santa Eulària des Riu. Altres com Marí i Prats es repetien de manera majoritària a llocs com sa Cala i Portmany respectivament. Balansat té també el seu nucli original al nord de l’illa, al quartó amb el mateix nom.
Coneixem la història dels cognoms tradicionals d’Eivissa gràcies principalment als historiadors Isidor Macabich Llobet, Joan Marí Cardona i Joan Planells Ripoll: d’aquest darrer és l’anàlisi de l’origen del cognom Balansat, que ja apareix mencionat l’any 1235 en l’escriptura de repartiment d’Eivissa entre els conqueridors catalans de l’illa i al qual Planells atorga un possible origen mossàrab. Va ser aquest el llinatge de dos generals eivissencs, Ignasi i Lluís Balansat d’Orvai Briones, fills il·lustres de la ciutat. Tots dos varen participar en la guerra del Francès (1808-1814) i tots dos foren ministres de Guerra encara que molt poc temps.
Com en el cas de Balansat, els llinatges més comuns durant centúries es troben documentats des del segle XIII. És el cas del cognom Ribes, un dels més freqüents al quartó de Portmany, a ponent de l’illa. La primera referència a un altre dels cognoms més comuns i antics, Serra, es troba a un document de l’any 1273 on es menciona un vesí del quartó de Portmany que el portava. (Eivissa, 1992, núm. 21, p.40-41). Quant al tan comú cognom Tur, tal com menciona Macabich, la primera menció que es coneix és de l’any 1298 i es localitza també al quartó de Portmany (Macabich, Historia de Ibiza, 1, p.179).
Un altre cognom documentat a Eivissa des del segle XIII és el de Riera, freqüent també a Mallorca i localitzat a Eivissa especialment a les zones de Corona, Albarca i Santa Gertrudis, al centre de l’illa, tot i que també es trobava al pla de Vila, més a prop de Vila. El cognom Ferrer, ara més habitual a Formentera que a Eivissa, era el més freqüent a Barcelona l’any 1389 (CSIC – UPF. ‘Cognoms catalans. Estudi genètic dels cognoms catalans, valencians i balears’), i és també usual a llocs com Catalunya del Nord. Dels primers temps de la repoblació és també el llinatge Llobet. Quant a Colomar, usual tant a Formentera com a Eivissa, aparegué a Eivissa al segle XIV, centúria a partir de la qual es va començar a emprar com a llinatge, segons el ja mencionat Planells Ripoll.
Passada la conquista i el posterior repoblament de l’illa, en els segles posteriors va tenir lloc l’arribada d’altres cognoms com Verdera, ja a començament del XVI, Matutes, a final del XVII, Tuells, a principi del XVIII, Ramis en la segona meitat de la mateixa centúria, Wallis, a final de segle o Fajarnés ja en el XIX. Els primers Matutes i Fajarnés establerts a Eivissa procedien del País Valencià. Per acabar, hem pogut documentar un costum que va perdurar fins al segle XIX, que va ser el de feminitzar els llinatges i els malnoms quan qui els portava era una dona: així, Tur es convertia en Tura, Sunyer en Sunyera, Rosselló en Rossellona, Palau en Palava i a malnoms com Pelleu els sorgia una branca independent, ca na Palleva.
